dijous, 27 d’octubre del 2016

Un dia "terrorífic"

Aquest curs el Halloween s'ha avançat i avui ha estat un dia "terrorífic"!!!
Hem començat amb un taller de mates fantasmagòric i hem acabat amb un passeig per la "Hounted House" que les teachers i uns quants "actors i actrius" de sisè ens han preparat i cada any es va superant!





dimecres, 26 d’octubre del 2016

Avui és el Sergio García el nou guanyador del nostre concurs de microrelats. La consigna aquest cop era incloure en algun moment l'oració "por eso me siento feliz".
Us convidem a gaudir de la lectura!

"La suerte que tengo"
Tengo mucha suerte por tener unos padres que me quieren, que me cuidan, me alimentan, me pagan mis caprichos... en fin, no es que sea millonario ni nada por el estilo, pero hay gente pobre que no tiene para comer, no se pueden comprar ropa ni ir al colegio ni nada.
Hay gente que dice que los que son millonarios tienen mucha suerte, pero no es así. ¡Por eso me siento feliz!

                                     

diumenge, 16 d’octubre del 2016

"El problema més gran que he tingut mai"

Ja tenim un nou micro-relat guanyador.
Als alumnes del Club de Lectura cada cop els costa més triar-ne un, ja que el nivell va pujant!
Aquest cop els alumnes han triat la història de l'Àlex Ramírez per l'originalitat de la trama. Moltes felicitats, Àlex!
Val la pena remarcar també l'esforç que estan fent molts alumnes per crear històries autènticament bones. És per això que avui publiquem la guanyadora i una més ;)

"El problema més gran que he tingut mai" per Àlex Ramírez
El problema més gran que he tingut  mai va ser el 20 de juliol de 2011. Aquell dia feien el sorteig de la Loteria i la meva mare m'havia donat la butlleta per que la guardés. El número era el 28.076. Quan va arribar la nit, van fer el sorteig. Com sempre, van començar a dir nombres i just quan em vaig adonar que havia perdut la butlleta...van dir el 28.076.
Quan el meu pare es va adonar de que l'havia perdut, em va esbroncar d'allò més, però després es va enrecordar que quan era petit, ell mateix va perdre una butlleta guanyadora. 
El meu premi era de més d'un milió d'euros.

                             "El problema més gran que he tingut mai" per Sofia Quesada
Tot ca començar un dia que estava passejant amb la meva mare. De sobte ens vam trobar amb una senyora embarassada de més o menys l'edat de la mare.
- Ai, hola!- va dir la senyora.
Jo no interrompia per res del món. Era clar que es coneixien. Van passar entre diverses converses, una d'elles era sobre quins noms podria posar a la criatura. De cop, vaig veure que la mare va fer un gest pel que em vaig sentir obligada a dir alguna cosa.
- Doncs, mentre no li posi Ramona... És que a qui se li acut posar Ramona a una criatura?!
Just dir això, vaig veure que les dues van fer una cara extremadament rara i tan sols amb un "Adéu" es van acomiadar.
- Qui era?- vaig preguntar.- Una antiga amiga que es diu RAMONA!
En sentir aquest nom, vaig fer un "GLUPS" que vaig pensar que havia resonat per tot el carrer.

Enhorabona, micro-escriptors!

diumenge, 9 d’octubre del 2016

"RAZONES POR LAS QUE LA GENTE MIENTE"

Ja tenim el segon micro-relat guanyador de la temporada. Aquest cop s'havia de fer en castellà i la consigna era que es titulés "Razones por las que la gente miente".
Segur que us agrada el relat del Taye Salazar.
Enhorabona, Taye!! ;)

RAZONES POR LAS QUE LA GENTE MIENTE
Me pregunté un dia: ¿Por qué la gente miente? Me lo pensé muchas veces...una, dos y hasta tres... pero no se me ocurría nada. Me vestí y fui a la calle a preguntar a la gente y me tropecé con una persona.
Le pregunté: "Por qué la gente miente?"
Me respondió con una mentira.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Ja tenim PACTES DE CONVIVÈNCIA!



Primer micro relat guanyador!

Ja tenim una primera guanyadora del concurs de micro relats del Club de Lectura dels "Quixotescs".
Ha inaugurat el nostre podi particular l'Emma Salvany i aquí us deixem el seu text per què el gaudiu tots!
Enhorabona, Emma!!!

Micro-relat "Si jo fos invisible"
"Si jo fos invisible - va dir la Cleo- no canviaria res a la meva vida, perquè seria igual que la situació per la que estic passant ara."
Ningú em veu. Les que havien estat les meves amigues des de la llar d'infants fins aleshores, no em parlen, les altres noies de segon de secundària, tampoc.
Tot va començar quan vam entrar a l'ESO. Les meves amigues no paraven de comparar-se entre elles. Qui era la més guapa, prima, esportista... o coses pitjors. Fins que un dia em vaig atipar, em vaig posar davant d'elles i els vaig dir que n'estava tipa i que no importa el físic, només com som. L'endemà no em parlaven i així fins que ningú em deia res.
A mi m'és igual. Jo ja he dit el que havia de dir...